Yoli14’s Weblog

Sembla mentida, no fa res, que començava a escriure amb por a aquest blog i ara em trobo escrivint l’última entrada, haig de confesar que amb una mica de pena.  

Aquest blog a format part de les nostres vides durant quasi cinc mesos que portem a la universitat. I com tot el que forma part de la nostra vida i per circunstancies has d’abandonar, fa pena deixar-ho de banda. 

En aquest cinc mesos hem après moltes coses, coses que considero útils, molt útils per quan arribi el dia que haguem de fer una classe, que ens trobem nosaltres davant de 20 nens i haguem de fer una classe utilitzant noves tecnologies per tal de motivar als nens i com a recurs per a que funcioni millor l’educació.  

Desprès d’aquest petit recorregut, haig de reconèixer que mai m’havia parat a pensar en una possible adaptació de les noves tecnologies a l’aula, ja que als col·legis que vaig estar jo, de tecnología poca. Al començar aquesta asignatura, vaig descobrir un món nou, una forma de veure l’educació que no coneixia, que mai abans me l’havien presentat.

Vaig començar a ser conscient de que les noves tecnologies podrien canviar la manera d’educar, en definitiva, l’educació a mesura que van passar els dies, amb l’elaboració d’activitats… Haig de dir que totes i cada una de les activitats que he fet a aquesta assignatura m’han ajudat molt i he après de totes i cada una de elles.

Si faig un cop d’ull cap enrere, m’adono de coses que havien passat desapercebudes per a mi, de tot el que he arribat a aprendre en aquesta assignatura i que fins que no m’he parat a pensar no he sigut del tot conscient.

Aquesta assignatura m’ha servit per perdre la vergonya a l’hora de fer exposicions, a fer coses que no s’havia: com la elaboració i la utilitat de les webquest, del blog… a familiaritzar-me més amb el power point, sense oblidar-me de les cinc magnífiques regles per a una bona comunicació…i podria seguir enumerant un munt de coses més, coses que segurament els que llegiu aquest blog sabreu perfectament quines són.   

Parlant més concretament del blog, haig de dir que encara que al principi no em feia molta gràcia ser evaluada mitjançant un blog, l’he agafat el truc i m’ha acabat agradant. Penso que és una eina que es podria començar a introduir des de cursos més petits, la seva utilització és bastant senzilla i considerant que avui dia els nens des de ben petits estan molt lligats a l’ordinador, podria fer una bona funció. Considero que és molt útil, perquè en qualsevol moment pots rescatar treballs, vivencies… pots resoldre dubtes. Ja que per exemple, a la xerrada d’en Xavier, no em va quedar clar el que era la Web 2.0 i al llegir blogs d’altres companys, vaig arribar a entendre-ho.  

Sembla interessant, donar una volta, tant pel meu blog com pel blog dels meus companys. Si llegeixes t’adones de que havia gent que escrivia sense cap mena de por, molt segura d’ell/a mateix/a, sabent perfectament el que posava i gent en la qual m’incloc jo mateixa, en el que es nota una evolució, és nota la confiança que anàvem adquirint amb el blog, a mesura que passava el temps. I em resulta una cosa molt curiosa. 

Per acabar, haig de donar les gràcies a l’Anna, ja que m’ha semblat la millor assignatura d’aquest primer semestre, les classes no es feien res pesades, les activitats eren divertides a l’hora d’elaborar-les i sempre útils. Per llàstima, no puc dir això de totes les assignatures cursades. 

Gràcies una altra vegada. 

Fins un altra.

Dimarts, vuit i mitjà del matí, un dia com qualsevol altre però amb el seu toc especial. És l’últim dimarts d’aquesta assignatura, no tornarem mai més a fer un dimarts a les 8 i mitjà del matí, noves tecnologies. 

Amb aquest matís, començaré a explicar la sessió d’avui. 

Els últims dies de classe estaven enfocats a presentar els últims treballs i així vam fer. 

Durant tota la classe ens vam dedicar a veure presentació rere presentació, unes més interesants o més motivadores que altres, però totes elaborades i pensades.  

La que em va sorprendre molt va ser la d’en grup del Lafu, la presentació era diferent i em va cridar l’atenció amb el convenciment que ens parlava, ja que era difícil ficar-se en el paper i parlar als teus companys com si estiguéssis parlant amb pares. Però no anem tan ràpid, si que es veritat que els nens cada vegada tenen els móvils més d’hora, però no corris tant, que al bateig encara no saben ni parlar ni escriure!!J  

Cal destacar també l’aportació d’en Raúl el qual feia preguntes i intervencions que per les persones que estàven exposant potser els resultava una mica més tranquil·litzador o per contra, un motiu més per posar-se nervios, però almenys vam riure una mica. 

En concret la nostra presentació, va sortir bastant bé, encara que no vam disposar de molt temps per preparar-la. El que havíem de parlar era molt teoric i som conscients de que no va ser tan divertida com algunes altres, però el temari tampoc donava per més i de fet, l’única cosa que podia ser més divertida –els vídeos que havíem d’exposar- van ser divertits i jo crec que bastant aclaridos respecte el que volíem mostrar, la diferència entre els diferents vídeos educatius.    

Primer dia després de les vacances. Anem una mica descol·locades, ja que la distància ha pogut amb nosaltres.

Comencem a elaborar l’activitat 5, canviem de tema, ja que no havíem trobat suficient informació per començar a elaborar l’activitat amb el tema antic. El nou tema és Els vídeos i els DVD educatius. I comença la recerca d’informació per poder començar a fer-la…Trobem bastant informació, informació molt variada, diferent. Recullin idees, estructurem una mica…

Però…Per fi arriba la presentació del primer treball!! Treball interessant, sobretot el principi del treball em va semblar curiós, però no, Raul, no, no m’adormia!! Estava atenta!! Però vaig veure un Power Point molt saturat, amb moltes lletres. Com sempre, tota l’atenció requeia en el Raul, que era el portaveu de l’exposició (o almenys això semblava). L’exposició no va ser del tot adequada tenint en compte, que suposadament estaven donant una xerrada a pares. Però el que em va resultar magnífic, va ser el tríptic que van repartir, amb una elaboració molt bona i amb elements molt curiosos, com el mapa de la Universitat i les seves cares!!

Esperem que les pròximes exposicions siguin igual o més bones que aquestes…

Ànims que queda poc!!;-)  

Haig de dir, que a aquesta classe no vaig assistir i el que puc explicar es gràcies als blogs dels meus companys. Aquesta era la última classe que teníem abans de les vacances, com ja sabíem tornaríem a jugar a la play, haig de deixar clar, que aquest no va ser el motiu per no assistir a classe, que encara que siguem noies, a l’anterior classe ens ho vam passar molt bé i vam riure molt, sobretot, vam poder veure el grup unit que som. També a arribat a les meves oïdes, que l’Anna va parlar amb els grups de l’Activitat 5.  

En fi, pel que m’han comentat, en la classe es va tornar a jugar a la play, aquesta vegada amb altre tipus de jocs, una vegada més, es va poder demostrar que no els videojocs, per ser videojocs són dolents, sino, que si saps com i quan utilitzar-los poden arribar a ser molt útils i educatius.

Sempre hem de tenir en compte alhora de regalar un videojoc, el tipus de videojoc que és i el temps que es dedica jugant-hi. Ja que si és un joc individual i un nen passa moltes hores jugant això podria afectar al seu procès de socialització.

De totes maneres, haig de dir que em sembla bé, la seva incorporació a les aules sempre tenint en compte que ha de ser una cosa molt controlada.

Magnifica classe!! Aquesta va ser una classe molt important, ja que vam poder veure la utilitat dels videojocs en l’aula.  Vam poder comprovar, com segons l’utilitat que donis als videojocs, més que fomentar la individualitat, ajuda a fer pinya, com va ser el nostre cas, vam començar amb pudors i vergonyes però finalment vam acabar tots cantant, fent coros, etc. I vam poder demostrar, un cop més, el bon rotllo que existeix en el nostre grup. 

Altra cosa, que va quedar clar, és que volem ser professors d’educació física i no de música, això només és un passatemps, que quedi clar! El concepte d’afinació no el tenim gaire clar… 

Em quedo amb el moment final de tots cantant!! 

Jo crec que hauríem de donar les gràcies a l’Anna per haver-nos deixat gaudir d’una classe tan divertida i tan productiva.

La sessió d’avui ha estat dedicada als videojocs. La classe ha començat amb preguntes del tipus: de que són els videojocs, quina utilitat tenen, si ens aporten alguna cosa o no… 

Desprès ens ha introduït un Power Point, que ens parlava com no, del videojocs. El P.P. parlava del plaer de jugar, de la relació que hi havia amb els jocs i l’aprenentatge, ens donava la definició de que són els videojocs , ens explicava perquè agraden tant, el valor educatiu que poden tenir els videojocs i a partir d’aquí, com nosaltres, futurs professors li podem treure un millor partit. 

Jo, encara que haig de dir, que si que he jugat una que altra vegada als videojocs, no és una cosa que em cridi especialment l’atenció. Si és veritat, que jugar és una necessitat, un impuls vital, primari, innat, espontarni i gratuït però hi ha moltes maneres de jugar i els nens d’avui dia, pràcticament només saben jugar als videojocs, ja no existeixen gairebé els jocs de carrer, els nens ja no juguen al carrer, només tenen ganes de sortir de l’escola per ficar-se a casa a jugar als videojocs, i clar que si els donem un valor educatiu els videojocs poden ser bons, però a casa ¿qui dóna aquest valor educatiu? ¿qui compra videojocs educatius en pura essència? Gairebé ningú. Això sense tenir en compte, que si poden ser bons, però sempre que no se’ls dediqui massa temps. I aquí era on jo volia arribar, estic d’acord en que potser seria un bon métode, una manera bona de motivar als nens, ja que com diu al power point, els videojocs tenen grans avantatges, ja que donen plaer i satisfacció, estimulen la curiositat, l’afany i la superació personal, entre altres coses, al igual que aquests mateixos tenen un gran valor educatiu, com són la motivació, l’adquisició d’habilitats viso-motores… Però…no creieu que ja juguen massa temps a casa, com per introduir els videojocs dins de l’aula? Hi ha altres métodes de motivar als nens i de que adquireixin habilitats. No crec que sigui necessari, introduir els videojocs dins de l’educació, i si arribés a succeir ho recolzaria en el cas de que fos molt esporàdicament, com alternativa més lúdica d’una classe.  

Per acabar la classe, l’Anna ens ha fet escollir un videojoc i explicar perquè creiem que aquest videojoc seria educatiu, a quina classe el ficaries… Així que ens hem ficat a internet i hem començat a buscar. Finalment, hem escollit un sobre l’educació vial, encara que mai havíem jugat, ens ha semblat força interessant.   

Avui per fi, hem pogut exposar la nostra Webquest, encara que crec que ens ha faltat una mica de fluïdesa alhora d’exposar-la, el resultat final m’ha agradat molt.

Desprès d’haver exposat les Webquest hem hagut d’escollir un tema per fer la pròxima activitat, nosaltres hem escollit l’educació i els dibuixos animats, on haurem d’escollir una sèrie de dibuixos animats, però hem d’anar en compte, podem agafar qualsevol sèrie menys la de “Oliver y Benji” que ja ha estat agafada per les nostres companyes.

Seguidament, l’Anna ens ha ensenyat com analitzar una pàgina web i hem hagut d’escollir una pàgina d’entre totes les que hi ha a la xarxa i analitzar-la seguint els passos que ens indicava un butlletí que ens havia penjat al bloc l’Anna.

Avui, no he pogut assistir a classe, encara que he estat via messenger en contacte amb les meves companyes del grup, per poder acabar la Webquest, ja que degut a problemes amb el servidor no l’havíem pogut acabar.

Pel que m’han comentat, els grups que com nosaltres no l’havien pogut acabar, l’han pogut acabar a classe i els que ja la tenien feta l’han pogut presentar.

Pel que he pogut veure a través dels blogs, han sigut webquest molt creatives i interessants, perfectes perquè els alumnes no s’adormin en classe i s’engresquin treballant.

Avui ha vingut en Xavier Kirchner a fer-nos una xerrada sobre la Web 2.0 La xerrada m’ha agradat molt, encara que el concepte de Web 2.0 no m’ha quedat gens clar, en Xavier ha fet un llarg recorregut per tota la historia, cosa que m’ha encantat.

La sessió va començar, amb una pregunta, qui s’havia llegit el text que ens va proporcionar l’Anna, la resposta estava més o menys igualada, un 50% de la classe l’havia llegit i l’altra restant no l’havia llegit. Desprès d’això ens va preguntar si sabríem dir el que és “innovar”, i seguidament, vam començar a recordar una mica l’ història dels nostres avantpassats innovadors, on van sortir una sèrie de noms com seria el de Magallanes.

Desprès d’això, ens vam començar a plantejar els problemes pedagògics que havien actualment, on vam treure com a conclusió que per solucionar tots aquests problemes havíem d’utilitzar unes altres eines més innovadores.

Per això, vam mirar cap enrere i vam començar a parlar dels orígens d’Internet, en Xavier ens va explicar, que va nèixer a partir de la Guerra Freda, més tard es va introduir a la universitat, on finalment va acabar apareixent l’hipertext.

Per gairebé finalitzar la xerrada ens va parlar d’algunes de les eines que trobem per Internet, com youtube, Sclipo, Facebook, Google maps…entre d’altres.

Per acabar amb aquest comentari, la xerrada com he dit abans em va semblar molt interessant pel seu contingut, però jo creia que la finalitat d’aquesta xerrada era saber que és la Web 2.0 i vaig aprendre de tot menys això. No se si ho va dir entre línies o com, però jo no em vaig adonar del que és.      

En aquesta sessió ens vam dedicar a treballar la Webquest.

En la sessió anterior ens vam dedicar a buscar el tema, a elaborar activitats, i a escollir el format.  La nostra Webquest, estarà inspirada en un conte, i a partir d’aquest treballarem qüestions de l’àrea de llengua. 

 Ara només queda completar-la!