Archivar paraEnero, 2008

Fem un adeu al blog.

Sembla mentida, no fa res, que començava a escriure amb por a aquest blog i ara em trobo escrivint l’última entrada, haig de confesar que amb una mica de pena.  

Aquest blog a format part de les nostres vides durant quasi cinc mesos que portem a la universitat. I com tot el que forma part de la nostra vida i per circunstancies has d’abandonar, fa pena deixar-ho de banda. 

En aquest cinc mesos hem après moltes coses, coses que considero útils, molt útils per quan arribi el dia que haguem de fer una classe, que ens trobem nosaltres davant de 20 nens i haguem de fer una classe utilitzant noves tecnologies per tal de motivar als nens i com a recurs per a que funcioni millor l’educació.  

Desprès d’aquest petit recorregut, haig de reconèixer que mai m’havia parat a pensar en una possible adaptació de les noves tecnologies a l’aula, ja que als col·legis que vaig estar jo, de tecnología poca. Al començar aquesta asignatura, vaig descobrir un món nou, una forma de veure l’educació que no coneixia, que mai abans me l’havien presentat.

Vaig començar a ser conscient de que les noves tecnologies podrien canviar la manera d’educar, en definitiva, l’educació a mesura que van passar els dies, amb l’elaboració d’activitats… Haig de dir que totes i cada una de les activitats que he fet a aquesta assignatura m’han ajudat molt i he après de totes i cada una de elles.

Si faig un cop d’ull cap enrere, m’adono de coses que havien passat desapercebudes per a mi, de tot el que he arribat a aprendre en aquesta assignatura i que fins que no m’he parat a pensar no he sigut del tot conscient.

Aquesta assignatura m’ha servit per perdre la vergonya a l’hora de fer exposicions, a fer coses que no s’havia: com la elaboració i la utilitat de les webquest, del blog… a familiaritzar-me més amb el power point, sense oblidar-me de les cinc magnífiques regles per a una bona comunicació…i podria seguir enumerant un munt de coses més, coses que segurament els que llegiu aquest blog sabreu perfectament quines són.   

Parlant més concretament del blog, haig de dir que encara que al principi no em feia molta gràcia ser evaluada mitjançant un blog, l’he agafat el truc i m’ha acabat agradant. Penso que és una eina que es podria començar a introduir des de cursos més petits, la seva utilització és bastant senzilla i considerant que avui dia els nens des de ben petits estan molt lligats a l’ordinador, podria fer una bona funció. Considero que és molt útil, perquè en qualsevol moment pots rescatar treballs, vivencies… pots resoldre dubtes. Ja que per exemple, a la xerrada d’en Xavier, no em va quedar clar el que era la Web 2.0 i al llegir blogs d’altres companys, vaig arribar a entendre-ho.  

Sembla interessant, donar una volta, tant pel meu blog com pel blog dels meus companys. Si llegeixes t’adones de que havia gent que escrivia sense cap mena de por, molt segura d’ell/a mateix/a, sabent perfectament el que posava i gent en la qual m’incloc jo mateixa, en el que es nota una evolució, és nota la confiança que anàvem adquirint amb el blog, a mesura que passava el temps. I em resulta una cosa molt curiosa. 

Per acabar, haig de donar les gràcies a l’Anna, ja que m’ha semblat la millor assignatura d’aquest primer semestre, les classes no es feien res pesades, les activitats eren divertides a l’hora d’elaborar-les i sempre útils. Per llàstima, no puc dir això de totes les assignatures cursades. 

Gràcies una altra vegada. 

Fins un altra.

;-)

Sessió 16. Últimes xerrades per als pares.

Dimarts, vuit i mitjà del matí, un dia com qualsevol altre però amb el seu toc especial. És l’últim dimarts d’aquesta assignatura, no tornarem mai més a fer un dimarts a les 8 i mitjà del matí, noves tecnologies. 

Amb aquest matís, començaré a explicar la sessió d’avui. 

Els últims dies de classe estaven enfocats a presentar els últims treballs i així vam fer. 

Durant tota la classe ens vam dedicar a veure presentació rere presentació, unes més interesants o més motivadores que altres, però totes elaborades i pensades.  

La que em va sorprendre molt va ser la d’en grup del Lafu, la presentació era diferent i em va cridar l’atenció amb el convenciment que ens parlava, ja que era difícil ficar-se en el paper i parlar als teus companys com si estiguéssis parlant amb pares. Però no anem tan ràpid, si que es veritat que els nens cada vegada tenen els móvils més d’hora, però no corris tant, que al bateig encara no saben ni parlar ni escriure!!J  

Cal destacar també l’aportació d’en Raúl el qual feia preguntes i intervencions que per les persones que estàven exposant potser els resultava una mica més tranquil·litzador o per contra, un motiu més per posar-se nervios, però almenys vam riure una mica. 

En concret la nostra presentació, va sortir bastant bé, encara que no vam disposar de molt temps per preparar-la. El que havíem de parlar era molt teoric i som conscients de que no va ser tan divertida com algunes altres, però el temari tampoc donava per més i de fet, l’única cosa que podia ser més divertida –els vídeos que havíem d’exposar- van ser divertits i jo crec que bastant aclaridos respecte el que volíem mostrar, la diferència entre els diferents vídeos educatius.    

Activitat 5. El vídeo i el DVD educatiu

Última activitat de l’assignatura i potser la més complexa de totes o la que necesitava més temps per poder-la fer.

El problema principal el vam tenir amb el primer nou tema que vam escollir, anàvem a analitzar una sèrie de dibuixos animats, si recordo bé era en Shin Chan. Però degut a que a les vacances no vam poder quedar i que no sabíem ben per on començar a buscar, vam decidir canviar de tema. Així que el primer dia de classe, desprès de les vacances vam parlar amb l’Anna per veure si era possible el canvi, i així vam fer, vam canviar el tema i tenint en compte que els que estaven escollits no es podien fer, vam escollir El vídeo i el DVD educatiu.

L’elaboració del treball va ser una mica costosa, sobretot al començar, ja que vam haver de discutir com encarar-lo, quins seria la manera que més interesaria als pares… i una vegada vam aclarir aquests punts, vam començar a elaborar el power point. Vam intentar fer-ho tant esquematitzat com vam poguer, ja que les lletres atabalen i les explicaciones més val donar-les oralment.

Així que vam fer un P.P. que ens servís com a guía de la presentació i en el que poguéssim posar links directes dels vídeos que volíem mostrar, i així va ser. Una vegada el power point va quedar enllestit, vam començar amb l’elaboració del tríptic, un tríptic senzill i aclaridor, com tots els triptics tenia dues cares, la A i la B, i contenia la informació completa i necessària del que es parlaria en la xerrada. Pel que fa a l’elaboració, totes em col·laborat tant com hem pogut, degut a la setmana tant completa d’exàmens, recuperacions, treballs i exposicions, ens ha costat una mica posar-nos d’acord, però finalment tot a sortit com esperàvem.

Potser si les condicions haguéssin sigut diferents podria haver sortit un treball molt més elaborat, però tot i així penso que el producte del nostre treball ha sigut força satisfactori.

Tríptic:

A: triptico-charla-video-y-dvd.jpg

B:triptico-charla-video-y-dvd-2.jpg

Sessió 15. Retorn després de les vacances

Primer dia després de les vacances. Anem una mica descol·locades, ja que la distància ha pogut amb nosaltres.

Comencem a elaborar l’activitat 5, canviem de tema, ja que no havíem trobat suficient informació per començar a elaborar l’activitat amb el tema antic. El nou tema és Els vídeos i els DVD educatius. I comença la recerca d’informació per poder començar a fer-la…Trobem bastant informació, informació molt variada, diferent. Recullin idees, estructurem una mica…

Però…Per fi arriba la presentació del primer treball!! Treball interessant, sobretot el principi del treball em va semblar curiós, però no, Raul, no, no m’adormia!! Estava atenta!! Però vaig veure un Power Point molt saturat, amb moltes lletres. Com sempre, tota l’atenció requeia en el Raul, que era el portaveu de l’exposició (o almenys això semblava). L’exposició no va ser del tot adequada tenint en compte, que suposadament estaven donant una xerrada a pares. Però el que em va resultar magnífic, va ser el tríptic que van repartir, amb una elaboració molt bona i amb elements molt curiosos, com el mapa de la Universitat i les seves cares!!

Esperem que les pròximes exposicions siguin igual o més bones que aquestes…

Ànims que queda poc!!;-)  

Sessió 14, seguim jugant a la play…

Haig de dir, que a aquesta classe no vaig assistir i el que puc explicar es gràcies als blogs dels meus companys. Aquesta era la última classe que teníem abans de les vacances, com ja sabíem tornaríem a jugar a la play, haig de deixar clar, que aquest no va ser el motiu per no assistir a classe, que encara que siguem noies, a l’anterior classe ens ho vam passar molt bé i vam riure molt, sobretot, vam poder veure el grup unit que som. També a arribat a les meves oïdes, que l’Anna va parlar amb els grups de l’Activitat 5.  

En fi, pel que m’han comentat, en la classe es va tornar a jugar a la play, aquesta vegada amb altre tipus de jocs, una vegada més, es va poder demostrar que no els videojocs, per ser videojocs són dolents, sino, que si saps com i quan utilitzar-los poden arribar a ser molt útils i educatius.

Sempre hem de tenir en compte alhora de regalar un videojoc, el tipus de videojoc que és i el temps que es dedica jugant-hi. Ja que si és un joc individual i un nen passa moltes hores jugant això podria afectar al seu procès de socialització.

De totes maneres, haig de dir que em sembla bé, la seva incorporació a les aules sempre tenint en compte que ha de ser una cosa molt controlada.

Sessió 13. Cantem al singstar.

Magnifica classe!! Aquesta va ser una classe molt important, ja que vam poder veure la utilitat dels videojocs en l’aula.  Vam poder comprovar, com segons l’utilitat que donis als videojocs, més que fomentar la individualitat, ajuda a fer pinya, com va ser el nostre cas, vam començar amb pudors i vergonyes però finalment vam acabar tots cantant, fent coros, etc. I vam poder demostrar, un cop més, el bon rotllo que existeix en el nostre grup. 

Altra cosa, que va quedar clar, és que volem ser professors d’educació física i no de música, això només és un passatemps, que quedi clar! El concepte d’afinació no el tenim gaire clar… 

Em quedo amb el moment final de tots cantant!! 

Jo crec que hauríem de donar les gràcies a l’Anna per haver-nos deixat gaudir d’una classe tan divertida i tan productiva.