Com quan comences alguna cosa nova, vaig arribar a classe molt nerviosa, ja que era la primera classe que impartia a la Universitat. Una assignatura que mai havia fet i encara que hem feia una idea del que era, no tenia gaire certesa del que faria.
Quan vaig arribar, em vaig seure i encara que la classe ja estava començada i em vaig perdre la presentació, la pregunta que estava voltant era: De que us sembla que anirà aquesta assignatura? D’on jo vaig treure la conclusió, que el que faríem seria aprendre a utilitzar les noves tecnologies com a eina per transmetre coneixements d’una forma més dinàmica i menys avorrida i així d’aquesta manera poder mantenir als nens amb una certa atenció a classe, cosa que em sembla molt interessant degut a l’interès que mostren les noves generacions per les noves tecnologies.
Una vegada fet això, vam omplir un qüestionari per saber quin coneixement teníem sobre alguns conceptes que utilitzaríem molt dins de l’assignatura, em vaig sorprendre ja que d’alguns no tenia ni idea i d’altres en canvi en coneixia bastant.
Mentre anàvem fent la visió global del qüestionari entre tots a l’aula, l’Anna, anava donant algunes de les definicions dels conceptes que no havíem sentit parlar mai, entre aquests conceptes trobem: TIC, constructivisme, webquest…
Més tard, vam haver de fer un esquema sobre l’educació actual relacionant conceptes que ens va passar la professora en un full, no anàvem mal encaminades… però un companys van fer un a la pissarra que ens va semblar més bo, vam llençar el nostre i ens vam quedar amb l’esquema fet pels companys.
Al acabar tot això, van distribuir un full mitjançant el qual havíem de fer una transparència i ens vam anar. Vaig sortir bastant contenta de la classe, ja que havia après conceptes nous i la classe havia resultat molt entretinguda, no va haver-hi lloc per l’avorriment.
