Yoli14’s Weblog

Avui hem començat la classe fent una introducció de les webquests.

L’Anna ens ha explicat, que són, per a què serveixen, quins van ser els autors d’aquest projecte tan innovador i tan útil i que és el que treballarem nosaltres i el que farem  a partir de la webquest.

El nostre treball és elaborar una webquest en petit grup, utilitzant el tema que més ens agradi o que més apropiat ens sembli, i a partir del tema proposar activitats, expressar el contingut de la webquest…Una vegada explicat tot això, l’Anna ens a deixat bastant de temps per pensar de quin tema serà la nostra webquest, encara que no ho sembli, hem pensat diversos temes, els quals els posarem en comú entre totes, i ens posarem mans a l’obra.  

En aquesta sessió l’Anna, ens ha posat un seguit d’imatges on podíem veure la importància d’aquestes depenen de la seva perspectiva.

Hem pogut veure, com en les imatges que ella posava una fletxa vermella, indicava moviment, en les que eren de color blau, indicava reflexió, en altres que segons la posició del ninot indicava impaciència, i en altres hi havia un joc de contrastos i profunditats, que va canviar la perspectiva del dibuix.

Per fer-nos veure tots això entre altres exemples més que ha posat, ha utilitzat imatges d’anuncis com de l’ Spiderman, del rellotge Rolex, d’un chicot que anunciava una marca de pantalons…

També hem parlat de la simetria, si aquesta és positiva, proporcionarà un equilibri estètic, si és negativa, proporcionarà redundància, per tant sempre haurem de buscar un bon equilibri i mai el centre de simetria haurà de captar la major atracció visual.  

Desprès hem prosseguit a exposar els anuncis que l’Anna ens havia fet buscar per avui, hi han hagut alguns molt interessants, altres molt divertits, però jo crec que tots han estat encertats.

http://www.youtube.com/watch?v=1XLjNuWed9I

http://www.youtube.com/watch?v=AOXohr4XE-4

Aquest va ser un dia dedicat a la presentació dels power points!! Per fi, la presentació que tant esperàvem, amb la impaciència de saber com sortiria…

Per sort, no vam ser les primeres en començar, però ja se sap que a vegades no saps que és millor si fer-ho primeres i així ja està fet o quedar-te amb la coseta de quan et tocarà.

D’aquesta manera van començar els nostres companys a presentar els seus power points, encara que amb diferents formats, més o menys tots dèiem el mateix, acabàvem exposant els principis bàsics que vam extreure del llibre, uns eren més originals, altres menys, però sobretot ens va impactar un d’especial, el power point que anava sobre la ruptura d’una parella on es veia perfectament, l’ importància de la bona comunicació.  Mitjançant el power point i l’explicació dels companys, va anar sortint la relació de l’historia que ells explicaven amb la d’aquesta parella, em va semblar una forma molt original, correcta i graciosa, mai se m’hauria ocorregut a mi! Centrant-me en la presentació del meu grup, va ser una presentació molt millor que la segona. Encara que, alhora d’obrir el power point ens vam adonar que l’última actualització (una mica més creativa) no estava, vam fer la presentació com tothom.

Va anar bé, menys en un moment que no vaig trobar les paraules adequades i me’n vaig posar una mica nerviosa, però finalment crec que vaig sortir del pas…

La classe va començar d’una manera molt curiosa, mitjançant una fotografia on sortia un ordinador i a tot el seu voltant apunts, si et fixaves bé dins l’ordinador hi havia un professor, no sabem ben bé si donant classe per via virtual o fent una classe de reforç.

En el moment que vam veure la imatge, la vam relacionar amb la xerrada que ens va fer en l’última sessió en Guillem sobre la incorporació de les noves tecnologies a l’aula, de la qual va sortir una conclusió: és necessari una incorporació de les noves tecnologies a l’aula, per poder fer-les més útils i així alhora demostrar-li als nens/es quin seria el seu ús adequat.

Encara que està bé, aquest tipus de reforç virtual, no hem d’oblidar que el que en moltes ocasions fa que l’alumne estigui al cas en classe, i que s’interessi per aprendre és la relació amb el professor, amb el professor de carn i ossos que té davant, que l’aporta afecte i ajuda, i que només amb una simple mirada s’adona si estem entenent els continguts o no, i rarament un professor virtual pot arribar a fer tot això.

Desprès d’això, l’Anna ens va deixar un temps per acabar el power point de l’illa dels 5 fars, com nosaltres ja el teníem acabat i vam escoltar dir a l’Anna: sobretot que hi hagi creativitat! Ens vam posar a retocar una mica el power point, ficant-li punts graciosos, que per a la nostra desgracia…no es van guardar bé! 

Aquesta tercera sessió, va ser impartida per Guillem Bautista, degut a que l’Anna no estava. Va venir a fer-nos una sessió sobre les TIC a l’aula.

Entre d’altres qüestions que van anar sortint al llarg de la classe les més destacades van ser: És apropiat l’ús de les noves tecnologies a l’aula? Les tecnologies ens humanitzen o ens deshumanitzen? Les tecnologies són neutres? Referent a les respostes d’aquestes preguntes, estic molt d’acord amb l’opinió d’en Guillem. En els temps que corren avui dia, si que veig necessari la incorporació de les noves tecnologies a les aules, ho trobo necessari, ja que és convenient pel desenvolupament dels nens.

Respecte a si les tecnologies humanitzen o deshumanitzen, vam arribar a la conclusió, que humanitzen més que deshumanitzen, però com tot, haurem de fer un ús adequat d’aquestes, ja que sinó es quan poden arribar a deshumanitzar-nos i a perjudicar-nos.

I les tecnologies, són neutres o no? Finalment vam dir que les tecnologies no són gens neutres, ja que la societat, el model de vida actual en el que vivim, ens influencia al fet d’utilitzar les tecnologies.

Davant d’això, hem de tenir un seguit de criteris molt clars i hem d’ensenyar als nostres alumnes aquests criteris perquè puguin arribar a seleccionar i filtrar la informació correcta que transmeten les noves tecnologies.  

També ens va explicar que històricament han existit dues visions en la integració de les tecnologies. Per una part, la EAO (l’Ensenyament Assistit per Ordinador) i l’altre la integració global de les TIC. La finalitat d’aquest projectes és la mateixa aprendre a través de l’ordinador a l’aula escolar.  

Però de tota la classe, em quedo amb una frase que va repetir varies vegades: “heu de ser conscients que com a educadors sou els principals responsables de l’educació de les noves generacions, i això és una gran responsabilitat”.

Segona sessió de l’assignatura. Animada per l’experiència gratificant de la primera.

Comencem la classe amb la presentació de les transparències,  tal i com estava distribuïda la feina Marina havia de fer la presentació, va sortir una mica sosa, ja que vam explicar tal qual la transparència sense fer incisos ni res, però era la primera i a sobre ens va tocar començar a nosaltres… de totes menes crec que  vam sortir del pas.

Desprès de fer la nostra presentació vam escoltar totes les altres, amb coses que em van impactar, com la transparència que anava en contra de l’educació, altres molt creatives i molt ben fetes, va ser interessant per conèixer la forma de treball d’altres companys.

Una vegada vam acabar amb les presentacions, l’Anna ens va fer una demostració de per a què serveixen les transparències, els seus usos bàsicament però d’una manera molt dinàmica i entretinguda, aquesta part va ser molt divertida ens va fer buscar una imatge en una transparència  que eren bàsicament taques de color blanc i negre, va ser molt entretingut i van sortir conclusions de tot tipus però finalment vam arribar a la conclusió que era una vaca, sorprenent però cert, una vegada trobaves la forma és veia clarament.  Altra de les transparències que ens va ensenyar van ser una en que sortien els quatre personatges principals de la caputxeta vermella i havien de reconstruir l’historia canviant-li el paper, això si que va ser divertit, va sortir una historia completament diferent a l’estil de novel·la sud-americana.  

A més d’aquestes transparències ens va mostrar unes altres, va ser molt divertit i interessant ja que ens va mostrar una altra manera d’ensenyar, de donar una classe.   

Com quan comences alguna cosa nova, vaig arribar a classe molt nerviosa, ja que era la primera classe que impartia a la Universitat. Una assignatura que mai havia fet i encara que hem feia una idea del que era, no tenia gaire certesa del que faria.  

Quan vaig arribar, em vaig seure i encara que la classe ja estava començada i em vaig perdre la presentació, la pregunta que estava voltant era: De que us sembla que anirà aquesta assignatura? D’on jo vaig treure la conclusió, que el que faríem seria aprendre a utilitzar les noves tecnologies com a eina per transmetre coneixements d’una forma més dinàmica i menys avorrida i així d’aquesta manera poder mantenir als nens amb una certa atenció a classe, cosa que em sembla molt interessant degut a l’interès que mostren les noves generacions per les noves tecnologies.  

Una vegada fet això, vam omplir un qüestionari per saber quin coneixement teníem sobre alguns conceptes que utilitzaríem molt dins de l’assignatura, em vaig sorprendre ja que d’alguns no tenia ni idea i d’altres en canvi en coneixia bastant.

Mentre anàvem fent la visió global del qüestionari entre tots a l’aula, l’Anna, anava donant algunes de les definicions dels conceptes que no havíem sentit parlar mai, entre aquests conceptes trobem: TIC, constructivisme, webquest… 

Més tard, vam haver de fer un esquema sobre l’educació actual relacionant conceptes que ens va passar la professora en un full, no anàvem mal encaminades… però un companys van fer un a la pissarra que ens va semblar més bo, vam llençar el nostre i ens vam quedar amb l’esquema fet pels companys.  

Al acabar tot això, van distribuir un full mitjançant el qual havíem de fer una transparència i ens vam anar. Vaig sortir bastant contenta de la classe, ja que havia après conceptes nous i la classe havia resultat molt entretinguda, no va haver-hi lloc per l’avorriment.