Sembla mentida, no fa res, que començava a escriure amb por a aquest blog i ara em trobo escrivint l’última entrada, haig de confesar que amb una mica de pena.
Aquest blog a format part de les nostres vides durant quasi cinc mesos que portem a la universitat. I com tot el que forma part de la nostra vida i per circunstancies has d’abandonar, fa pena deixar-ho de banda.
En aquest cinc mesos hem après moltes coses, coses que considero útils, molt útils per quan arribi el dia que haguem de fer una classe, que ens trobem nosaltres davant de 20 nens i haguem de fer una classe utilitzant noves tecnologies per tal de motivar als nens i com a recurs per a que funcioni millor l’educació.
Desprès d’aquest petit recorregut, haig de reconèixer que mai m’havia parat a pensar en una possible adaptació de les noves tecnologies a l’aula, ja que als col·legis que vaig estar jo, de tecnología poca. Al començar aquesta asignatura, vaig descobrir un món nou, una forma de veure l’educació que no coneixia, que mai abans me l’havien presentat.
Vaig començar a ser conscient de que les noves tecnologies podrien canviar la manera d’educar, en definitiva, l’educació a mesura que van passar els dies, amb l’elaboració d’activitats… Haig de dir que totes i cada una de les activitats que he fet a aquesta assignatura m’han ajudat molt i he après de totes i cada una de elles.
Si faig un cop d’ull cap enrere, m’adono de coses que havien passat desapercebudes per a mi, de tot el que he arribat a aprendre en aquesta assignatura i que fins que no m’he parat a pensar no he sigut del tot conscient.
Aquesta assignatura m’ha servit per perdre la vergonya a l’hora de fer exposicions, a fer coses que no s’havia: com la elaboració i la utilitat de les webquest, del blog… a familiaritzar-me més amb el power point, sense oblidar-me de les cinc magnífiques regles per a una bona comunicació…i podria seguir enumerant un munt de coses més, coses que segurament els que llegiu aquest blog sabreu perfectament quines són.
Parlant més concretament del blog, haig de dir que encara que al principi no em feia molta gràcia ser evaluada mitjançant un blog, l’he agafat el truc i m’ha acabat agradant. Penso que és una eina que es podria començar a introduir des de cursos més petits, la seva utilització és bastant senzilla i considerant que avui dia els nens des de ben petits estan molt lligats a l’ordinador, podria fer una bona funció. Considero que és molt útil, perquè en qualsevol moment pots rescatar treballs, vivencies… pots resoldre dubtes. Ja que per exemple, a la xerrada d’en Xavier, no em va quedar clar el que era la Web 2.0 i al llegir blogs d’altres companys, vaig arribar a entendre-ho.
Sembla interessant, donar una volta, tant pel meu blog com pel blog dels meus companys. Si llegeixes t’adones de que havia gent que escrivia sense cap mena de por, molt segura d’ell/a mateix/a, sabent perfectament el que posava i gent en la qual m’incloc jo mateixa, en el que es nota una evolució, és nota la confiança que anàvem adquirint amb el blog, a mesura que passava el temps. I em resulta una cosa molt curiosa.
Per acabar, haig de donar les gràcies a l’Anna, ja que m’ha semblat la millor assignatura d’aquest primer semestre, les classes no es feien res pesades, les activitats eren divertides a l’hora d’elaborar-les i sempre útils. Per llàstima, no puc dir això de totes les assignatures cursades.
Gràcies una altra vegada.
Fins un altra.
